DOL!
Dol. Dolguts. Abatuts. Desorientats. Perduts.
La Kiti va donar vida a les làmpares de Sala Padró, a les cadires, a les taules, als testos, a les tarimes, al parament i a gairebé tot el que es veu i es palpa a Sala Padró. La Kiti va idear el projecte i va aguantar hores i hores de debat entorn una idea. I només ella, només ella va ser capaç de passar de la reflexió a l’acció. I només ella va imposar sense questionament possible “El 25 de setembre inaugurem”. La Kiti va donar vida a Sala Padró.
I ara? Qui ens posarà les piles? Qui ens posarà a lloc? Qui ens farà aquells crits bojos d’esbarjo, diversió i de crida a l’acció que feia a mig empaperar una paret?
La Kiti ens ha deixat moltes coses. Ens ha ensenyat moltes coses i ha esdevingut exemple de lideratge i moviment social. D’empenta i moviment popular. Que entre tots tot és possible. D’exemple de ciutadania. D’exemple de compromís. No només nosaltres devem molt a la Kiti, Cornellà deu molt a la Kiti.
Gràcies Kiti. Ha estat un viatge meravellós. Ha estat un aprenentatge magnífic. Has marcat el rumb dels nostres moviments i et seguirem i sempre et guardarem entre nosaltres.
Demà, dijous 24 d’agost, de 9:00 a 17:00 al tanatori de Cornellà, sala 2.A les 17:00 comiat allà mateix.